LA DÔME DE NIEGE DES ECRINS
Ascensió realitzada els dies 18 i 19 de juny del 2015 al Parc National des Ecrins, al departament francès de Hautes Alpes. La Dôme de Niege és un 4000 del massís dels Ecrins, que té com a sostre la Barre des Ecrins (4012 m.).
L'ascensió la vam fer en dos jornades, la primera d'aproximació fins al Refuge des Ecrins (3157 m.) i la segona per fer cim i retorn al parking.
El sender comença a Pré de Madame Carle, una pleta d'origen glaciar on hi trobem el parking, a més d'un refugi-cafeteria i una oficina del Parc. Creua tota la pleta fins que comença a pujar en direcció al refugi Glacier Blanc. Trobem un encreuament amb cartells indicatius. Cap a l'esquerra aniríem al Glacier Noir. Nosaltres seguim a la dreta en direcció al refugi Glacier Blanc. Anem guanyant alçada per després iniciar un lleuger descens cap al torrent que baixa de la glacera, que creuem per un pont. Deixem a la nostra esquerra el tram final de la glacera, que ens ofereix una espectacular vista. Tornem a pujar en direcció al refugi per trams equipats amb passamans. Sobre un ressalt rocòs apareix el refugi Glacier Blanc (2542 m.). Aprofitem per descansar, prendre el sol i gaudir de les vistes sobre el Pelvoux.
A partir d'aquí comença la segona part de l'aproximació, molt més alpina. El sender va per la dreta de la glacera, en forta pujada i molt marcat. Al cap d'un 45 minuts aproximadament abandonem el sender i hem de continuar ja per la glacera, pel seu marge dret. Ens calcem grampons i ens encordem. La pujada es ara molt més suau, però la gran quantitat d'esquerdes que veiem (i les que no veiem, sobretot) aconsellen anar encordats i alerta. Seguim fins a arribar al peu d'un ressalt rocós sobre el qual hi ha el refugi, a uns 100 metres de desnivell per sobre nostre. Últim esforç de la jornada i a per unes més que merescudes birres.
Sobre el refugi s'ha de dir que està en un enclavament privilegiat, amb unes vistes impresionants sobre tot el massís del Ecrins. Les instal·lacions són correctes, el tracte millorable i el menjar bastant deficient, basat principalment en cous-cous i una carn inqualificable. Les birres, a part de servir-les calentes, a un preu exhorbitant (encara que això no ens va retreure de consumir-les generosament). S'ha de dir que vam ser dels primers en arribar, i això ens va donar l'esperança de tenir un hospedatge relativament tranquil, esperança que aviat es veié falsa, donat que amb el pas de les hores una gran quantitat de cordades van anar arribant lenta però constanment. Uns primers canvis d'impresions amb algun que altre veterà alpinista coneixedor d'aquelles contrades ens deixà els primers dubtes sobre l'objectiu de l'endemà, que em de dir que en principi no era altre que la Barre des Ecrins, Però "beaucoup de niege et beaucopu de chaud" ens digueren. En fi... Decidim que endavant les atxes i cap a la Dôme i a partir d'allí veurem.
L'endemà toca diana ben d'hora. Esmorzar i últimes recomanacions del guarda, resumides bàsicament en un "allez vite". Temperatures mínimes de 4 graus positius i molta neu acumulada. Així que "allez vite". Baixem cap al glaciar, ens encordem i continuem pel marge dret fins a la base del Col des Ecrins, on comença l'ascens per sota els Clochetons de Bonne Pierre. Seguim la traça per pendents de fins a 40 graus, esquivant esquerdes i seracs, cap a l'arista est de la Barre. Un cop sota l'aresta, girem en direcció oest per sota la rimaia cap a la Brèche Lory. Durant l'ascens em anat escoltant i notant el terrabastall d'un parell d'allaus per sota nostre. Tensió però amunt. Per anar a la Barre s´hauria de creuar la rimaia per anar a la part superior de la Brèche Lory, i en direcció sud-est per l'aresta cap al cim. Observem una cordada que ho intenta, però la rimaia està molt oberta i desisteixen. La resta de cordades tirem cap a la Dôme, a uns 15 minuts d'on som. Es tracta de continuar cap a l'oest i creuar per un pont de neu i al cim. Això fem. Cim, fotos, abraçades i per avall. Tot just començar el descens ens creuem amb la cordada que feia una estona veiem feinejar per creuar la rimaia, un pare i un fill belgues, segons després sabrem. El pare vol intentar un altra ruta per accedir a la aresta i convenç a alguns dels nostres per acompanyar-lo. El fill ja ha desistit. Així que aquests dels nostres i el belga s'abraonen cap amunt. Ben aviat els nostres també desisteixen i per avall. El belga farà el cim en solitari, l'únic cim a la Barre d'aquell dia.
Del descens poc a recordar, bastant penós. Neu en condicions pèssimes, enfonsant-nos continuament, alguna estona de cul-esquí i poc més. Quan arribem prop del Col des Ecrins ens topem amb l'allau que hores abans havíem notat. Impressionant i acollonat. Ha arrasat just per on a primeres hores havíem passat totes les cordades. L´helicòpter ja fa estona que hi dona tombs, suposo que hauran rebut l'avís del guarda i estant fent recompte d'alpinistes. Afortunadament no hi ha cap desgracia que explicar. Sen´s acobla el belga-fill, molt nerviós pensant amb son pare per allà dalt i les condicions de la neu, i junt amb ell arribem al refugi. Un cop allí es fa amb el petit telescopi que hi ha i intenta esbrinar les evolucions del belga-pare. I així el tenim fins que l'home és al refugi, ja bastant tard. Tots el inquilins ens afanyem a felicitar-lo i tornem a les nostres coses, que no són altres que beure birres calentes
 |
| La Barre des Ecrins des d'el refugi |
 |
| Inicant l'ascens |
 |
| Durant l'ascens, la Roche Faurio, proper objectiu |
 |
| sota la rimaia |
 |
| prop del cim |
 |
| cim |
 |
| inicant el descens, la Barre des Ecrins al fons |
 |
| sota els seracs |
ROCHE FAURIO
Ascensió realitzada el dia 20 de juny del 2015
L'endemà d'haver fet la Dôme de Niege, i havent passat la nit al mateix refugi, ens marquem com a objectiu la Roche Faurio, una muntanya de 3730 metres que està dins el mateix Parc Nationel des Ecrins. Algun membre de l'expedició, donades les condicions de la neu el dia anterior, exposa la seva intenció de baixar cap al cotxe. D'altres, donat que la previsió meteorològica dona un dia ennuvolat, volen intentar-ho, així que fem reordenació de cordades i uns tirem cap a la Roche Faurio i d'altres baixem cap al Pré de Madame Carle, on tots ens reunirem més tard.
La ruta coincideix en la seva primera part amb la de la Barre des Ecrins. S'ha de remontar la glacera per la seva riva dreta fins al Col des Ecrins. Una mica abans d'on el camí gira a l'esquerra per anar cap a la Barre ens desviem en direcció contraria, cap a la dreta. Busquem una entrada prop de la barrera rocosa i anem ascendint deixant a la nostra esquerra aquesta barrera, anant a buscar l'aresta sud de la Roche Faurio. La part final és una pedrera. Hi ha un punt on totes les cordades s'aturen, que és on hi ha el teòric cim. però la cresta continúa cap amunt. Segons ens informen el cim és efectivament allí, però tot i això hi ha qui no es conforma i ascendeix aquest tram final de cresta. S'hi accedeix per un primer tram lineal molt exposat però amb bona roca, després una xemeneia d'un 15 metres amb passos de II/II+, per sortir de nou a la cresta, arribar al punt que sembla el més elevat i tornar pel mateix camí.
 |
| primeres rampes |
 |
| concentrats en l'ascens |
 |
| altres cordades pujant, al fons es pot veure el rastre de l'allau del dia anterior |
 |
| la propina |
 |
| ja de baixada, la Barre des Ecrins al fons |
Text: jordiS
Fotos: Manel Viladrich
