El cap de setmana passat es va fer la sortida a la Tossa Plana. Finalment l'expedició es va veure notablement reduïda en efectius humans, degut a la adversa metereología que es preveia. I així, tal i com s'anunciava, el temps no ens va acompanyar. Malgrat tot, uns quans ens hi van aventurar. S'ha de dir que no vam poder assolir el cim, però ho vam intentar. El relat de l'ascensió es pot resumir en poques paraules: neu, mala vissibilitat, ventisca, fred...
El diumenge es va llevar el dia molt tapat però, encara que amb no massa ganes, vam anar tirant cap amunt. Fins al Pradell, cap problema, encara que la Tossa no la veiem, totalment coberta pels núvols. A partir del Pla de les Someres la cosa es va anar complicant notablement, però resseguint la traça dels que havien pujat dies enrera vam poder anar tirant. Aquí es on vam fer l'única foto de la pujada, per que més endavant era inútil intentar-ho.
Quan la traça va quedar esborrada pel vent i la neu nova l'única referència que ens va quedar va ser el gps de l'altre grup que tirava per amunt i que es va unir a nosaltres, membres de la UEC Gràcia (als que donem gràcies des d'aquí). Finalment, quan la vissibilitat va quedar reduida a poc més de dos o tres metres vam donar mitja volta i per avall.
A baix al refugi la meteo no havia estat més benigna i la que va caure va ser també considerable.
El diumenge es va llevar el dia molt tapat però, encara que amb no massa ganes, vam anar tirant cap amunt. Fins al Pradell, cap problema, encara que la Tossa no la veiem, totalment coberta pels núvols. A partir del Pla de les Someres la cosa es va anar complicant notablement, però resseguint la traça dels que havien pujat dies enrera vam poder anar tirant. Aquí es on vam fer l'única foto de la pujada, per que més endavant era inútil intentar-ho.
Quan la traça va quedar esborrada pel vent i la neu nova l'única referència que ens va quedar va ser el gps de l'altre grup que tirava per amunt i que es va unir a nosaltres, membres de la UEC Gràcia (als que donem gràcies des d'aquí). Finalment, quan la vissibilitat va quedar reduida a poc més de dos o tres metres vam donar mitja volta i per avall.
A baix al refugi la meteo no havia estat més benigna i la que va caure va ser també considerable.
I allò que per nosaltres havia estat una meteo adversa per uns quans havia esdevingut un veritable regal del cel. I això ens demostra que no hi ha temps dolent ni temps bo, tot depen dels ulls amb que t'ho miris...
La Tossa allí es queda esperant un altre intent. Ja veurem...
Salut!
jordiS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada