tradueix

divendres, 10 d’abril del 2009

Cova del Tabac

El passat diumenge dia cinc es va donar obertura oficial a la temporada 2009. El destí triat per a la ocasió va ser la Cova del Tabac. Aquesta cova es troba dins el terme de Camarasa, a la serra de Mont-roig, a uns 300 metres sobre el nivell del riu Segre. Aquesta cova té una amplada d'uns 15 metres a la seva base, una alçada d'uns 20 metres i uns 180 metres de longitud. Dins la cova hi ha un altra cavitat, o gatera, més petita, anomenada la Sagristía, que fa una 4 metres d'amplada per 3 d'alçada. Se la considera una cova “viva”, ja que hi trobem una gran quantitat d'estalagtites i estalagmites en formació.

L'accés a la cova és per la presa del pantà de Camarasa. Nosaltres van sortir des del parking que hi ha al costat de les casetes abandonades on antigament hi vivien els guardes de la presa. A aquest indret s'hi arriba des de la carretera C-13, agafant un petit túnel que hi ha al mig del primer túnel passada la presa, que ens queda a l'esquerra si pugem en direcció a Tremp. El camí no té pérdua, segueix en primer lloc el curs del riu i després s'enfila per la serra de Mont-roig fins arribar a la cinglera on es troba la cova. L'únic punt que ens podría dur a confusió és una cruïlla que trobem a uns 800 metres del parking. No obstant, hi ha un pal indicador i per anar cap a la cova només cal seguir el camí de l'esquerra. Més endavant, ja vora la cinglera, cal fer alguna petita grimpada sense massa complicacions. El nostre grup, donada la nombrosa concurrència júnior, va tenir que fer ús algún cop de corda, però més per seguretat que no per necessitat. En total vam estar 1 hora, més o menys, en arribar a la cova.


Aquí teniu una foto de quasi tots els membres de l'expedició a l'entrada de la Cova del Tabac. Tant sols hi falta el Tensing, que és qui estava darrera la càmera.



Després de la visita a la cova, en poc més de mitja hora, tornavem a estar al parking, i d'allí l'expedició va dirigir les seves passes cap a Fontllonga, a l'alberg Cal Picarol, on teníem concertat el dinar, que va esdevenir bo i abundant. I allí vam ser testimonis de la memorable juguesca que una de les expedicionàries ens va proposar, aprofitant l'oportuna i momentània absència de la canalla (pobrets, si n'arriben a ser testimonis!!).

Fins a la propera!

Salut!!!