Cliqueu aqui si voleu veure un arxiu flash amb unes quantes fotos de la sortida al Mont Perdut.
I aquí teniu les mateixes fotos en un arxiu més petit:
Salut!!!
jordiS
diumenge, 15 de novembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
Mulleres - Bessiberi
MULLERES - BESSIBERRI
L' aventura comença el dia 24 a les 15.00 hores, direcció al poble d'Aneto, on ens esperaven la Pilar i el Mario amb tot a punt. Ens van dir que el dia havia estat bó, però què durant la setmana havia nevat, i què amb tota seguretat no podríem aconseguir el nostre objectiu. De fet, nosaltres ja estàvem allí, tot i sabent, d'avant mà que el temps no jugaria al nostre favor, confiàvem totalment en què els nostres sherpes en durien a algun indret alternatiu prou atractiu.
Realment, és una passada anar a Aneto, per la gent, per l’indret i sobre tot, el més important...pel tracte....FANTÀSTIC (si si en majúscules).
Com no podia ser d'una altra manera la Noe i jo mateix vam organitzar la sortida al Mulleres.....
Com no podia ser d'una altra manera......., per inclemències del temps, no vam pujar al Mulleres.....
Com no podia ser d'una altra manera........vam intentar donar-li la volta a la sortida i vam decidir, anar direcció al Bissiberri sud.
Com no podia ser d'una altra manera......., per inclemències del temps, no vam pujar al Mulleres.....
Com no podia ser d'una altra manera........vam intentar donar-li la volta a la sortida i vam decidir, anar direcció al Bissiberri sud.
L' aventura comença el dia 24 a les 15.00 hores, direcció al poble d'Aneto, on ens esperaven la Pilar i el Mario amb tot a punt. Ens van dir que el dia havia estat bó, però què durant la setmana havia nevat, i què amb tota seguretat no podríem aconseguir el nostre objectiu. De fet, nosaltres ja estàvem allí, tot i sabent, d'avant mà que el temps no jugaria al nostre favor, confiàvem totalment en què els nostres sherpes en durien a algun indret alternatiu prou atractiu.
Realment, és una passada anar a Aneto, per la gent, per l’indret i sobre tot, el més important...pel tracte....FANTÀSTIC (si si en majúscules).
M'agradaria explicar-vos la sortida del diumenge:
Fosc i boirós , així es com va començar el dia. Els del GEA es preparen per afrontar el plan "B", són les 6:50 del matí i acabem de preparar el "material bèl-lic" per afrontar els Besiberris (el nom pareix que prové de les paraules "baso-be erri", que significaria "lloc sota el precipici").
A les 7:00:46 comencem a caminar direcció sud, per un camí suau ( pujant-lo no ho era tant ) i de lleugera pendent. Després a l’esquerra per la vall dels Besiberris una mica "d´hachasso" fins als llacs , fins aquest punt el temps acompanyava així com un paisatge fantàstic, típic de tardor .
A les 7:00:46 comencem a caminar direcció sud, per un camí suau ( pujant-lo no ho era tant ) i de lleugera pendent. Després a l’esquerra per la vall dels Besiberris una mica "d´hachasso" fins als llacs , fins aquest punt el temps acompanyava així com un paisatge fantàstic, típic de tardor .
Vam bordejar els llacs pel marge dret, passant per sota del refugi lliure del besiberris, per un rierol (mai més ben dit ) i ja vam enfilar per una forta pendent (bufffffff ) fins arribar a una esplanadeta on vam recuperar una mica. Tot seguit, ens dirigiam cap al coll i uns 20 minuts després vam tenir que fer ús de les polaines. Hi havia força neu i pedres que relliscaven un c.... A cada pàs s’incrementaven les dificultats, la neu era toba i t’enfonsaves, haviam d’anar amb molt de compte per no fer-nos mal . Uns 30 minuts després arribàvem al coll per a poder atacar el cim, però era massa arriscat, vam optar per menjar una mica, fer la foto de rigor i girar cua cap avall.
De baixada, pluja i més boira, alguna relliscada què altra i finalment vàrem arribar las llacs del Bessiberrri i ja tranquil·lament cap a l’aparcament per a tornar al poble d’Aneto on ens esperàvem la Mònica, la Noe, la Laieta i el Joel i un dinar que ens havia preparat el Mario que estava de MUERTEEEE.
Tot i no haver pogut fer cim, tots estàvem contents d’haver-ho intentat i tenim la certesa què ni el Mulleres ni el Bessiberri es mouran de lloc, i ben segur ho tornarem a intentar.
Chalón
De baixada, pluja i més boira, alguna relliscada què altra i finalment vàrem arribar las llacs del Bessiberrri i ja tranquil·lament cap a l’aparcament per a tornar al poble d’Aneto on ens esperàvem la Mònica, la Noe, la Laieta i el Joel i un dinar que ens havia preparat el Mario que estava de MUERTEEEE.
Tot i no haver pogut fer cim, tots estàvem contents d’haver-ho intentat i tenim la certesa què ni el Mulleres ni el Bessiberri es mouran de lloc, i ben segur ho tornarem a intentar.
Chalón
Subscriure's a:
Missatges (Atom)