Es diu que Claravide és posiblement un topònim d'orígen basc. Estaria compost per un substantiu, bide, que es tradueix com a camí, i un complement nominal, kakari, que significa de roca calcària; kakari bide, que hauria evolucionat cap a Claravide. I aquest és el nom que se li dóna a un cim de 3020 metres d'alçada, situat al massís del Perdiguero, al Pirineu d'Osca.
La primera ascensió documentada a aquest cim data de l'any 1882, i fou duta a terme pel llegendari compte d'orígen irlandès Henry Russell, juntament amb el guies Fermín Barrau i Célestin Passet. 117 anys més tard el també llegendari GEA l'ha reconquerit per la història. I aquest és el relat de la gesta.
Tot va començar el dia 18 de juliol de l'any 2009, data en que el GEA s´havia de reunir al refugi d'Estós, a 1890 metres d'altitut. Els membres de l'expedició hi van arribar per separat, cadascú a la seva manera. Així, els capitostos del GEA, a qui anomenarem Anna i Tenzing, ho van fer pel barranc de Literola, coronant el pic de Perdiguero i baixant després cap a la vall d'Estós i cap al refugi, on els estava esperant un dels veterans del grup, que s'havia avançat uns dies a la cita amb l'ordre d'explorar el terreny. A aquest explorador li donarem el nom de Manel. La Núria, la Eli i el Sisco, el gruix de l'expedició, van arribar-hi recorrent la vall d'Estós, tot deleitant-se en la bellesa d'aquest paratge. Finalment, el més tardaner, a partir d'ara conegut com a Mundatxa, va optar per dirigir-se a la cita pedalant amb al seva BH, i hi va arribar just per seure a taula i endrapar el sopar.
L'endemà, dia 19, després de llevar-se a punta de dia i esmorzar, van començar a recórrer el camí de roca calcària. Ho van fer tot resseguint el barranc de Gias fins a l'ibón del mateix nom (els indígenes d'aquella zona anomenen ibón al que nosaltres coneixem com a estany o llac). Des d'aquest punt van enfilar una forta pendent dirigint-se cap al port de Gias, a 2921 metres. En aquest tram van tenir algun petit contratemps amb una pala de neu glaçada, però no va ser problema per continuar amunt, fins arribar al capdamunt del port i des d'aquí al primer cim del dia, el Clarabide Oriental, de 3012 metres. Foto i cap al objectiu principal, el Clarabide de 3020 metres. Un altra foto i continuem, que no ha estat res. Següent cim, el Clarabide Occidental, de 3008 metres. Ja en tenim tres, però no n´hi ha prou, en volen un altre. Cap al Gias (3011 m.). I així haguessin continuat, però s'atansava l'hora de dinar i això no es pot perdre. Així que del Gias per avall cap al refugi, a recollir trastes i , uns corrent, d'altres pedalant i la resta caminant, a buscar el cotxe i lloc on endrapar.
I aquest és el resum aproximat de com va anar el dia, amigues i amics tots. A la pròxima us esperem.
I després del relat, reportatge gràfic del Tenzing:
Tot va començar el dia 18 de juliol de l'any 2009, data en que el GEA s´havia de reunir al refugi d'Estós, a 1890 metres d'altitut. Els membres de l'expedició hi van arribar per separat, cadascú a la seva manera. Així, els capitostos del GEA, a qui anomenarem Anna i Tenzing, ho van fer pel barranc de Literola, coronant el pic de Perdiguero i baixant després cap a la vall d'Estós i cap al refugi, on els estava esperant un dels veterans del grup, que s'havia avançat uns dies a la cita amb l'ordre d'explorar el terreny. A aquest explorador li donarem el nom de Manel. La Núria, la Eli i el Sisco, el gruix de l'expedició, van arribar-hi recorrent la vall d'Estós, tot deleitant-se en la bellesa d'aquest paratge. Finalment, el més tardaner, a partir d'ara conegut com a Mundatxa, va optar per dirigir-se a la cita pedalant amb al seva BH, i hi va arribar just per seure a taula i endrapar el sopar.
L'endemà, dia 19, després de llevar-se a punta de dia i esmorzar, van començar a recórrer el camí de roca calcària. Ho van fer tot resseguint el barranc de Gias fins a l'ibón del mateix nom (els indígenes d'aquella zona anomenen ibón al que nosaltres coneixem com a estany o llac). Des d'aquest punt van enfilar una forta pendent dirigint-se cap al port de Gias, a 2921 metres. En aquest tram van tenir algun petit contratemps amb una pala de neu glaçada, però no va ser problema per continuar amunt, fins arribar al capdamunt del port i des d'aquí al primer cim del dia, el Clarabide Oriental, de 3012 metres. Foto i cap al objectiu principal, el Clarabide de 3020 metres. Un altra foto i continuem, que no ha estat res. Següent cim, el Clarabide Occidental, de 3008 metres. Ja en tenim tres, però no n´hi ha prou, en volen un altre. Cap al Gias (3011 m.). I així haguessin continuat, però s'atansava l'hora de dinar i això no es pot perdre. Així que del Gias per avall cap al refugi, a recollir trastes i , uns corrent, d'altres pedalant i la resta caminant, a buscar el cotxe i lloc on endrapar.
I aquest és el resum aproximat de com va anar el dia, amigues i amics tots. A la pròxima us esperem.
I després del relat, reportatge gràfic del Tenzing:
Salut!!!
