tradueix

dissabte, 30 de maig del 2009

la canal de l'embut

Pels qui no ho conegueu, hi ha una canal per pujar fins a Sant Alís força interessant i que, a més, és ràpida de fer. Es tracta de la canal de l'Embut. En total us portaria no més de dues hores i mitja entre pujar-la i baixar-la, si deixeu el cotxe a la pista que duu a la font del Gabrieló i a Colobor. Per qui tingui ganes de caminar una mica més, pot fer-ho sortint desde el camping d'Àger, però llavors ha de comptar amb unes tres hores només de pujada. Qui vulgui fer l'excursió sencera pot trobar la ressenya corresponent al Vèrtex 221 (novembre-desembre 2008). Qui vulgui escurçar la caminada haurà de pujar amb el cotxe per la pista que va al coll d'Ares fins trobar un trencall a la dreta amb un cartell que indica direcció a la font del Gabrieló i a Colobor. Continueu uns tres quilòmetres més o menys fins trobar un barranc o tartera que baixa directament de la canal, que veureu que té una forma característica d'embut. S'ha de remuntar aquest barranc fins que trobeu uns mur d'un tres o quatre metres que s'ha de grimpar (hi ha que el cataloga amb una dificultat de II+). Una vegada superat aquest mur ja estareu dins el que és pròpiament la canal. S'ha de continuar amunt tot recte fins trobar el Feixant del Montsec, que és un pas de mig metre que creua en diagonal la cinglera del Monsec d'Ares. Per arribar fins aquí hi ha un tram equipat amb cadenes, d'uns 15 metres.
Quan arribem a la feixa s'ha de continuar cap a l'esquerra, primer pegats a la paret i per entremig de la vegetació, fins situar-nos davall mateix d'unes antenes que hi ha dalt de la carena. Llavors heu d'enfilar-vos amunt tot recte i grimpant. Trobareu dos trams més amb cadenes que us facilitaran la pujada. Un cap dalt de la carena podeu anar fins a Sant Alís en un 15 minuts. Per baixar podeu fer-ho pel mateix camí de pujada o si voleu un camí més senzill hi ha un pas que trobareu al coll que hi ha abans de les primeres antenes que hem trobat pujant (hi ha tres llocs amb antenes dalt de la carena, un és a Sant Alís, l'altre és el que ja hem anomenat i entremig n'hi ha un altre). Aquest pas està fitat a l'inici, però de totes maneres no té pèrdua, només cal tirar avall cap a la pista, que tota l'estona anireu veient.

el barranc amb la canal
que s'insinúa al fons


primera grimpada



vista del Feixant del Montsec


al capdamunt del primer tram amb cadenes



caminant pel Feixant



segon tram amb cadenes



la canal vista des de dalt




dissabte, 2 de maig del 2009

sortida a la Tossa Plana de Lles

El cap de setmana passat es va fer la sortida a la Tossa Plana. Finalment l'expedició es va veure notablement reduïda en efectius humans, degut a la adversa metereología que es preveia. I així, tal i com s'anunciava, el temps no ens va acompanyar. Malgrat tot, uns quans ens hi van aventurar. S'ha de dir que no vam poder assolir el cim, però ho vam intentar. El relat de l'ascensió es pot resumir en poques paraules: neu, mala vissibilitat, ventisca, fred...

El diumenge es va llevar el dia molt tapat però, encara que amb no massa ganes, vam anar tirant cap amunt. Fins al Pradell, cap problema, encara que la Tossa no la veiem, totalment coberta pels núvols. A partir del Pla de les Someres la cosa es va anar complicant notablement, però resseguint la traça dels que havien pujat dies enrera vam poder anar tirant. Aquí es on vam fer l'única foto de la pujada, per que més endavant era inútil intentar-ho.



Quan la traça va quedar esborrada pel vent i la neu nova l'única referència que ens va quedar va ser el gps de l'altre grup que tirava per amunt i que es va unir a nosaltres, membres de la UEC Gràcia (als que donem gràcies des d'aquí). Finalment, quan la vissibilitat va quedar reduida a poc més de dos o tres metres vam donar mitja volta i per avall.

A baix al refugi la meteo no havia estat més benigna i la que va caure va ser també considerable.



I allò que per nosaltres havia estat una meteo adversa per uns quans havia esdevingut un veritable regal del cel. I això ens demostra que no hi ha temps dolent ni temps bo, tot depen dels ulls amb que t'ho miris...



La Tossa allí es queda esperant un altre intent. Ja veurem...

Salut!

jordiS